Menú Dia a dia Allotjament Transport Feina Burocràcia Estudis Serveis Lleure Barris Anuncis Fotos 360º
Dia a dia
Adreces Alcohol i tabac Bancs Climatologia Codis Postals
Creuar el carrer Electricitat Escombraries Farmàcies Gossos
Internet Llengües Mòbils Premsa Ràdio
Religió Semàfors Supermercats Televisió Trànsit/Cotxe
TELÈFON D'EMERGÈNCIES     112  o  999
Adreces

És un tema força espinós i s’ha de tractar punt per punt:

  • En moltes cantonades no hi ha rètols indicant el nom del carrer. Where the streets have no name, U2.
  • Els rètols estan escrits en anglès i en gaèlic i a la banda dreta tenen el codi postal de la zona.
  • Moltes cases no tenen número i s’ha d’anar calculant a partir de les que sí que en tenen. A vegades l’adreça és només el nom de la casa (exemple: “Grattan House” més el nom del carrer). En casos extrems, a fora de Dublin hi ha empreses que la seva adreça és el seu nom i la població (sense carrer).
  • A vegades, en lloc de començar a donar explicacions d’on és un lloc, és més ràpid dir el nom del pub que queda al costat. Hi ha pubs que donen nom a parades d’autobús o a cruïlles. Exemples parada de bus: Bleeding Horse a Camden Street i Quinn’s a Drumcondra Road (foto dreta). Exemples de cruïlles: Doyle’s corner a Phibsboro i Hanlon’s corner a Stoneybatter.
  • Hi ha carrers que estan repetits i només els pots diferenciar indicant la zona on es troben. Per exemple hi ha Vernon Grove a Clontarf i a Rathgar, Saint Peter’s Road a Phibsboro i a Walkinstown, Saint Patrick’s Road a Clondalkin i a Drumcondra, etc.
  • Hi ha carrers que tenen el mateix nom al sud i al nord però es diferencien afegint-hi South o North després del nom. Exemple: Great George’s Street South i Great George’s Street North.
  • Hi ha zones que tenen un nom genèric i després per a diferenciar els carrers li afegeixen un altre nom. Per exemple, a Corduff hi ha Warrenstown, Warrenstown Close, Warrenstown Court, Warrenstown Downs, Warrenstown Drive, Warrenstown Garth, Warrenstown Green, Warrenstown Grove, Warrenstown Lawn, Warrenstown Park, Warrenstown Place, Warrenstown Rise, Warrenstown Row, Warrenstown Vale, Warrenstown View, Warrenstown Walk i Warrenstown Way. Acostumen a ser urbanitzacions laberíntiques on només hi ha una sortida cap a la via principal.
                
  • Alguns carrers es divideixen per trams: lower (més baix), middle (mitjà o del mig) i upper (més alt). El middle només s’utilitza si el carrer dividit és molt llarg o si hi ha 3 parts fàcilment diferenciables. Quina part del carrer és la lower i quina és l’upper depèn de si estàs a la part nord o a la part sud de Dublin i també de la direcció del carrer:
    • Nord: en carrers perpendiculars al riu Liffey la part més propera al riu és la lower. En carrers paral·lels al riu la meitat est és la lower i la meitat oest és l’upper.
    • Sud: en carrers perpendiculars al riu Liffey la part més propera al riu és la lower. En carrers paral·lels al riu la meitat est és l’upper i la meitat oest és la lower.
    • Altres casos: O’Connell Street Lower és la vorera on hi ha el GPO (o banda oest) i O’Connell Street Upper és l’altra vorera (o banda est). Lower i Upper Mount Street són dos carrers que van paral·lels, el més proper al riu és el lower.
    • Les grans places d’estil georgià es divideixen en nord, sud, est i oest.
Vés a:  Dalt
Alcohol i tabac

Alcohol: es ven en botigues que tenen una llicència especial (off-licence) encara que també hi ha supermercats que el venen juntament amb altres productes; en aquests cas, un responsable de l'establiment ha de verificar que el comprador tingui com a mínim 18 anys. Una part important del preu són impostos.

No es pot beure alcohol al carrer, però malgrat les possibles multes de fins a 1.000€ en cas de ser enxampat per la garda, sembla ser que aquesta norma no és molt seguida per uns quants que es van deixant les llaunes i ampolles pels llocs (enllaç amb fotos a sota).

Tabac: des del 29 de març del 2004 no és permès de fumar en el lloc de treball. Això implica que gairebé no es pugui fumar en cap lloc tancat que no sigui una casa privada i fins i tot molts contractes de lloguer estipulen que no es pot fumar dins de l’habitatge llogat. Normalment hi ha àrees específiques a fora dels edificis habilitades per als fumadors.

La venda de tabac està molt restringida i no es pot fer publicitat ni a les botigues que en venen. Les màquines expenedores només són permeses als llocs on s’ha de tenir una edat mínima per entrar-hi i un paquet de 20 cigarretes val uns 8€.
Vés a:    Dalt    Drink Aware    ASH    Fotos
Bancs

Els principals bancs a Irlanda són el Bank of Ireland, AIB, Ulster Bank i Pemanent TSB. Ofereixen tot tipus de serveis i els més habituals són ingressos de diners en metàl·lic, xecs, xecs confirmats (bank drafts), moneda estrangera, prèstecs i hipoteques. Horaris:

Bank of Ireland i AIB: dl-dt-dv de 10h a 16h, dc de 10h30 a 16h i dj de 10h a 17h.

Ulster Bank: dl-dt-dc-dv de 10h a 16h i dj de 10h a 17h.

Permanent TSB: dl-dt-dj-div de 10h a 17h i dc de 10h30 a 17h.



* Els horaris poden canviar segons les circumstàncies específiques de cada banc.

Hi ha caixers automàtics (ATM – Automated Teller Machine) a dins i a fora de les oficines bancàries i en la majoria de convenience stores.

A banda dels bancs tradicionals també hi ha altres institucions financeres com les Building Societies, que són bancs dedicats exclusivament al mercat hipotecari i les Credit Union, que són entitats de caire cooperatiu que van sorgir als anys 50 per evitar els problemes derivats de la mala gestió de les finances personals (n'hi ha una a gairebé cada barri, més de 400 a tot Irlanda).
Vés a:    Dalt    Bank of Ireland    AIB    Ulster Bank    Permanent TSB    EBS    Credit Union    Financial Regulator
Climatologia

Bàsicament el temps que fa a Dublin es podria definir com a ullades de sol i ruixats dispersos (sunny spells and scattered showers). El clima ve molt marcat per la influència atlàntica i el corrent del Golf que fa que els estius siguin frescos (22ºC es considera una temperatura plenament estival) i els hiverns no siguin tant freds com correspondria per la latitud (només gela algunes nits). En casos extrems un dia fred de juliol o agost pot tenir la mateixa temperatura que un dia càlid de gener o febrer.

Pel que fa a les precipitacions, acostumen a ser poc abundants però força freqüents i les trombes d’aigua a l’estil mediterrani són gairebé inexistents així com les tempestes amb aparell elèctric; a Dublin trona molt poc. Un tipus de pluja força habitual és el drizzle, que és com un plugim que deixa el terra moll però sense bassals.

Tenint en compte que les pertorbacions que deixen precipitació vénen de l’Atlàntic (oest) i són de tipus càlid, la neu a Dublin no és gens habitual i només neva quan coincideixen una sèrie de factors molt específics que són un embossament d’aire fred sobre Irlanda i el Regne Unit i la irrupció de masses de núvols no gaire extenses que es despengen des del nord.

Durant els dies més llargs de l’estiu és clar de les 4 del matí fins a les 11 de la nit. Durant els dies més curts de l’hivern és clar des de les 8h15 del matí fins a les 4h30 de la tarda i no hi ha cap diferència de temperatura entre el sol i l’ombra.

L'autoritat meteorològica i responsable d'anunciar les ullades de sol i els ruixats dispersos és el Met Éireann amb el seu flamant edifici semipiramidal a Glasnevin (foto dreta inferior). Per a saber si plourà en les properes hores és força recomanable mirar el seu radar.
Vés a:    Dalt    Met Éireann    Radar    Previsió a Dublin    Irish Met Society    Dublin nevat
Codis Postals

Dublin és l’únic lloc d’Irlanda on hi ha codis postals i en té 21. Les zones al sud del riu Liffey tenen els codis amb números parells, del 2 al 24 i amb el 6 dividint-se entre 6 i 6W (W de West). Les zones al nord del riu Liffey tenen els números senars de l’1 al 17. A grans trets, com més alt és el número més lluny del centre, sent Dublin 1 i 2 el centre de la ciutat. A diferència de la resta del món, el codi postal s’escriu just darrere de Dublin (exemple: Dublin 11), excepte per a les cartes enviades des de qualsevol altre país amb l'adreça escrita a través d'un sistema automatitzat que seguint el model habitual posen el codi davant (exemple 11 Dublin).

Com el seu nom deixa entreveure, els codis postals només són codis postals i no tenen cap validesa legal ni límits fixos. Només serveixen per a indicar quina és l'oficina de correus (An Post) que distribueix la correspondència en aquella zona concreta. Si per raons logístiques An Post decideix que una àrea l'hauria de portar una altra oficina, es canvia el codi postal del lloc, es posen uns rètols nous i s'ha acabat la discussió.

Curiositats
Les zones que queden entre el Phoenix Park i el riu Liffey tenen un codi postal parell malgrat ser al nord i agafen el codi postal que hi ha just a l’altra banda del riu. Això passa a Parkgate Street, parts d’Islandbridge i parts de Chapelizod.

El codi 6W va demostrar com n’és d’important un codi postal a l’hora de valorar una casa. Per a fer una millor distribució del correu es va voler crear un nou codi, Dublin 26, però un número alt és sinònim de perifèria i això faria baixar la valoració d’una casa. Finalment, per a evitar trencar el criteri establert (números baixos a prop del centre) i també cedint a la pressió dels veïns es va decidir crear el 6W.
Vés a:    Dalt    An Post    Mapa Codis Postals
Creuar el carrer

Quan hom arriba a Irlanda i ha de creuar el carrer el que es fa habitualment és pensar que aquí els sentits de circulació van a l'inrevés. Llavors primer penses com ho faries a Catalunya i després fas el contrari; el que passa és que el cap gira instintivament cap a la banda incorrecta per si de cas. Però quan portes un temps a Irlanda ja no saps què és l'inrevés. Doncs bé, és tant fàcil com mirar primer a la dreta i després a l’esquerra.

La gent, fins i tot els de Dublin de tota la vida, té molts problemes per creuar el carrer. Hi ha dues actituds molt típiques: mirar només cap a una banda, que normalment és la que no has de mirar i mirar cap a les dues bandes, veure que vénen cotxes i passar igualment. Sobre l'asfalt i a tocar de la vorera hi ha escrit cap a on has de mirar. Per escriure les paraules no fan servir pintura sinó una espècie de pasta que fa que en alguns llocs les lletres tinguin un relleu de més de mig centímetre (foto dreta).

Les voreres del centre són de rajola o placa de pedra/ciment llisa però en les zones menys urbanes i més residencials les voreres són de formigó o ciment rugós i tots aquells que caminen arrossegant els peus gasten la sola molt més ràpid.


PRIMER



DESPRÉS

Vés a:    Dalt
Electricitat

L’electricitat té un voltatge de 230v (v de volts) a una freqüència de 50Hz (Hz de hertzs). Els endolls tenen tres clavilles i es necessita un adaptador si véns amb un endoll de tipus europeu continental; en cas que els electrodomèstics siguin d'altres llocs com els EUA, probablement també es necessitarà un convertidor que converteixi el voltatge de 240v a 120v que és l'habitual als EUA. Hi ha gent que utilitza un truc per no haver de fer servir l’adaptador però per a evitar possibles danys no es publicarà.

Una altra cosa característica de l'electricitat a Irlanda és que dins de les cambres de bany no hi ha cap interruptor ni endoll. I alguns endolls de paret tenen un interruptor que obre o tanca el corrent elèctric per a aquell endoll.
Vés a:    Dalt
Escombraries

Fins al 2010 el sistema de recollida d’escombraries era gestionat per cada administració local que tenia unes tarifes i horaris propis, però amb l'entrada d'operadors privats l'administració ha començat a abandonar la prestació del servei perquè és fortament deficitària.

Les escombraries es recullen uns dies concrets a la setmana (que depenen de la zona) mitjançant un sistema de cubells amb rodes (wheelie bins). Per motius pràctics en algunes àrees hi ha el sistema sense cubells i s’ha de comprar un adhesiu en establiments autoritzats que enganxes a la bossa d’escombraries que deixes a la vorera.

Els preus depenen del lloc o de l'operador però normalment es paga una taxa fixa (standing charge) i després per cada lift, és a dir, cada vegada que et recullen la brossa (el camió llegeix un microxip o codi de barres incorporat al cubell). A Dún Laoghaire, fins i tot, el camió pesa la bossa i et cobra per quilos. Per encoratjar la gent a reciclar no es cobra per la recollida de brossa reciclable.

En els blocs d’apartaments hi ha contenidors al garatge i el preu del servei va inclòs en el lloguer o si ets propietari has de pagar a l’empresa que gestiona el bloc.

Hi ha tres tipus de cubell: el gris/negre per a brossa no reciclable, el verd per a brossa reciclable i el marró per a brossa orgànica (restes de menjar, gespa o plantes).


  


Vés a:    Dalt    Greyhound    City Bin    Dublin City    Dun Laoghaire - DLRCC    South Dublin    Fingal
Farmàcies

El funcionament és força semblant a Catalunya; hi ha productes que només te’ls venen si tens una prescripció mèdica i d’altres que no en necessiten. Si tens una targeta mèdica (medical card) no hauràs de pagar pels medicaments amb prescripció. És recomanable anar a una farmàcia si vols que t’aconsellin i en algunes hi ha un metge (doctor present). Si no, també hi ha alguns medicaments genèrics als supermercats així com productes cosmètics i de tocador que normalment tenen un preu més baix que a la farmàcia. En algunes farmàcies revelen fotos.

Els horaris habituals són de 9 del matí a 6 de la tarda si bé n’hi ha que obren fins a les 10 de la nit (late night pharmacy). No hi ha farmàcies de guàrdia i en cas d’urgència has d’anar a un hospital. Les cadenes de farmàcies més conegudes són Bradley's i Hickey's.
Vés a:    Dalt    Bradley's    Hickey's
Gossos

Pel centre de la ciutat es veuen pocs gossos però per les zones residencials n’hi ha una mica més. Amb la Llei de Control de Gossos de 1986 a la mà, si tens un gos has de comprar una llicència (dog licence) a la Post Office per 20€ anuals que hauràs de portar a sobre quan passegis el gos i ensenyar-la en cas que t’ho demani un agent de l’autoritat.

Deixar els residus del teu gos a la via pública implica una multa que va de 150€ a 3.000€. A les oficines de l’ajuntament hi ha bossetes higièniques (pooper scooper) per a facilitar la tasca. En les zones de més risc (cases amb jardí, famílies amb gossos, etc.) hi ha un ampli ventall de cartells advertint de les multes, tant en anglès com en gaèlic. No cal saber llegir cap d'aquestes dues llengües per a entendre el missatge.
Vés a:    Dalt    Comprar una llicència    Cartells
Internet

Els proveïdors d’internet també ofereixen diversos serveis de telefonia però pel que fa a la connexió a internet estricta hi ha 4 opcions:

Els que ofereixen el servei a través d’una línia de telèfon fixa. Els més coneguts són Eircom, BT Ireland, Smart Telecom i Digiweb. Les opinions són variades, hi ha gent que està contenta amb una i no aconsella una altra i gent que diu tot el contrari; en definitiva, és una qüestió de sort.

Les operadores de telefonia mòbil Vodafone, o2, Meteor i Three ofereixen uns mòdems USB que són molt pràctics i te’ls pots emportar allà on vulguis. Tenen tot tipus d’ofertes en velocitat i capacitat i a preus semblants.

UPC ofereix un servei d’internet a través de la televisió per cable. Per a poder rebre aquest servei has de viure en una zona cablejada.

Els proveïdors d’internet sense cap tipus de telèfon (ni fix ni mòbil). Els dos més coneguts són Imagine (antigament coneguda com a Irish Broadband) i Clearwire. És força pràctic perquè et pots emportar l’aparell receptor on vulguis, encara que és una mica més gran que el mòdem dels mòbils.

La durada mínima d’un contracte acostuma a ser un any però les operadores de mòbil també ofereixen contractes de 6 mesos, això sí, el preu fix a pagar al principi és una mica més alt (uns 30€ amb o2).

A les biblioteques municipals hi ha ordinadors amb internet gratuït, però s'ha de reservar i com a màxim t'hi pots passar una hora. També hi ha WiFi però no hi ha endolls; així doncs, vés-hi amb la bateria carregada.
Vés a:    Dalt    Eircom    BT    Smart    Digiweb    Vodafone    o2    Meteor    3    UPC    Imagine    Clearwire    Comparar
Llengües

A Irlanda hi ha una primera llengua oficial, el gaèlic i una segona llengua oficial, l’anglès; en principi tots els rètols públics han d'estar escrits en les dues llengües. A partir d’aquí s’acaba la història del gaèlic, que només es parla en algunes zones de la costa oest anomenades Gaeltacht (quan es fa referència a una zona) o Gaeltachtaí (quan es fa referència al conjunt). Les dues raons principals de la pobra situació de la llengua irlandesa són:

1. La importància de l’anglès com a llengua internacional. El boom econòmic conegut com a Celtic Tiger no hauria estat possible si a Irlanda no es parlés majoritàriament l’anglès.

2. La política totalment equivocada dels successius governs irlandesos. Hi ha una cultura del mínim esforç i pagant traduccions de tot el que es fa (lleis, senyals, cartells, rètols, fulletons, etc.) ja es compleix, encara que després ningú no ho llegeixi. Una altra cosa molt graciosa són algunes institucions o agències governamentals que l’únic lloc on utilitzen el gaèlic és al nom. Exemples: An Bord Pleanála, Bord Bia, Bord Gáis, Iarnród Éireann, etc.

La gent comença a aprendre gaèlic a l'escola sense haver-lo escoltat mai. Això fa que molts irlandesos l'odiïn pel trauma que els va suposar estudiar una llengua molt diferent a l’anglès, que ningú no parla i que oblidarien quan acabessin els estudis. I si es vol estudiar el gaèlic d’adult s'ha d’anar a una acadèmia privada que acostuma a tenir uns cursos molt mal organitzats (poca durada i molt espai de temps entre cursos). Les institucions públiques tampoc faciliten gaire la tasca i amb les traduccions que ningú no llegeix ja n’hi ha prou.

Darrerament s’ha posat de moda portar els fills a escoles on s’ensenya en gaèlic (Gaelscoil).

Hi ha 5 actituds bàsiques en la qüestió del gaèlic:

  • Els seus defensors aferrissats que consideren l’anglès com a llengua totalment estrangera i que voldrien una Irlanda que només parlés gaèlic. A vegades es produeix la paradoxa que dues persones d’aquest grup discuteixen sobre el tema en anglès.
  • Els qui parlen gaèlic amb fluïdesa però que l’utilitzen molt de tant en tant, a vegades només per a quedar bé.
  • Els qui diuen que sí, que és una llàstima que no es parli però ja els va bé així perquè si no haurien de fer un esforç.
  • Els qui passen de tot i diuen que des que van acabar l’escola no n’han tornat a sentir parlar mai.
  • Els traumatitzats per haver hagut d’aprendre el gaèlic obligatòriament i que el volen mort i enterrat.
Vés a:    Dalt    Mapa Gaeltachtaí    Gaeilge    An Coimisinéir Teanga   
Mòbils

A Irlanda hi ha 7 companyies de telefonia mòbil que per ordre en nombre de clients i/o aparició al mercat són: Vodafone (087), o2 (086), Meteor (085), Three (083), Tesco Mobile (089), Postfone (087) i eMobile (085). Els números entre parèntesi són el prefix original que té cada companyia; si l'usuari canvia d'operadora conserva el mateix prefix.

Les quatre primeres ofereixen tot tipus de productes com targetes SIM, mòbils, trucades (contract o prepay-pay as you go), missatges de text i internet. La resta només ofereixen trucades i missatges de text. Tenint en compte que el mercat està saturat, els productes oferts són molt semblants i després del període mínim de contracte el cost de canviar (switching costs) és 0, la competència és enorme en tots els segments, hi ha moltes ofertes per a intentar atraure clients de les altres operadores i àdhuc es creen filials per a competir en el segment de les tarifes econòmiques.

A nivell d’imatge de marca Vodafone és la que té tothom, poc original i sobretot per als qui cerquen trucades més econòmiques a mòbils de la mateixa operadora. o2 i Three tenen una imatge de marca més diferenciada, sobretot Three que va acabar amb anys de només haver-hi tres prefixos. Meteor (que pertany a Eircom) va ser durant molt de temps la més econòmica i amb fama de tenir poca cobertura fora de Dublin.

Per a augmentar els ingressos sense augmentar els costos (aprofitant la capacitat disponible però no utilitzada de Vodafone i o2) s'han creat dues joint ventures: Tesco Mobile (Tesco + o2) i Postfone (An Post + Vodafone) que ofereixen tarifes molt econòmiques i utilitzen la xarxa de l'operadora participant en cada joint venture. Finalment hi ha la darrera a arribar que és eMobile (una altra filial d'Eircom). Just Mobile, l'única 100% irlandesa i apareguda l'octubre del 2010 va plegar per problemes econòmics l'agost del 2011.

Per a trucar d'un mòbil a un telèfon fix situat a Dublin s'ha de marcar el prefix 01; de fix a fix no cal marcar el prefix si els dos telèfons són de la mateixa zona. Si truques a un mòbil irlandès des de fora d'Irlanda has de marcar 00353 més el número del mòbil, ometent el 0 del prefix.
Vés a:    Dalt    Vodafone    o2    Meteor    3    Tesco Mobile    Postfone    eMobile    Lycamobile    Comparar preus
Premsa

La premsa escrita irlandesa està dominada per dos gegants: l'Irish Independent de centre-dreta i l'Irish Times de centre-esquerra (que el diumenge canvien la paraula Irish per Sunday). A molta distància hi ha l'Irish Examiner que té el seu feu a Munster però que es ven a tot Irlanda. L'Independent té un suplement en gaèlic anomenat Foinse (que vol dir Font) que surt els dimecres i un diari vespertí a partir de les 12 del migdia, l'Evening Herald, que a banda de trobar-lo als quioscos o llibreries, també el venen a les cruïlles uns venedors abillats amb roba taronja fluorescent.

Hi ha diaris que només surten el diumenge i tenen àmplies seccions de tot tipus (motor, immobiliari, economia domèstica, viatges, etc.) i periodisme d'investigació. Són el Sunday Business Post i el Sunday Tribune.

També són força populars els diaris sensacionalistes anglesos que inclouen alguna notícia d'Irlanda i que canvien el nom original afegint-hi la paraula Irish (Daily Mirror - Irish Daily Mirror).

Com a diari únicament online hi ha The Journal.ie i la revista amb una perodicitat mensual més coneguda és The Phoenix.

Des del febrer del 2011 hi ha el diari digital Liffey amb notícies d'Irlanda en català.
Vés a:    Dalt    Irish Independent    Irish Times    Evening Herald    Irish Examiner    Phoenix    The Journal.ie    Diari Liffey
Ràdio

A banda de les ràdios públiques convencionals RTÉ Radio 1 i RTÉ 2fm, n’hi ha de privades com Newstalk i Today FM. Raidió na Gaeltachta, dependent de RTÉ emet en gaèlic per a tot Irlanda. Pel que fa a les radiofòrmules musicals, les més conegudes (i sempre amb el seu dial inclòs al nom) són 98FM, Q102, Spin 103.8 i FM104. Totes tenen el mateix estil i combinen música i programes matinals amb notícies i safareig.
Vés a:    Dalt    RTE 1    2FM    Newstalk    Today FM    Gaèlica    98FM    Q102    Spin 103.8    FM104
Religió

La religió catòlica forma part de la cultura irlandesa. Durant molts segles i fins fa poc la vida dels irlandesos estava fortament influenciada per l'església. Bona part d'aquesta influència començava a l'escola on hi havia un domini total de les ordes religioses. Però el 1970 l'Església va deixar de tenir una "special position" a la constitució irlandesa que juntament amb la modernització del país (sobretot a partir dels noranta) ha fet que aquesta influència s'hagi perdut completament. A més, els escàndols d'abusos a menors durant dècades, han deteriorat molt la seva imatge.

Nogensmenys, la religió continua incrustada al subconscient de molts irlandesos i és habitual veure des del més garrulo fins a l'àvia més conservadora fent-se el senyal de la creu quan passen pel costat d'una església o veuen passar una ambulància.
Vés a:    Dalt    Esglésies de Dublin    Església Catòlica    Església Anglicana
Semàfors

Els semàfors a Dublin són una història. Per als cotxes tot és normal però per als vianants la cosa canvia. La primera característica és que el verd per als vianants dura molt poc i va acompanyat d’un soroll per a invidents que sembla com si et pressionés a passar ràpid (clica sobre el botó). Dura bastant més el groc que el verd.

La majoria de semàfors tenen un aparell amb un botó (foto dreta) que l’has de prèmer si vols que es posi verd un cop s’hagi acabat el temps de pas dels cotxes. A vegades quan vas a Catalunya i et poses al costat d’un semàfor se te’n va la mà instintivament. Si no el prems no es posa verd.

En algunes cruïlles es posa verd per als vianants en els 4 semàfors alhora.

El semàfor groc intermitent no existeix, o bé passen els cotxes o bé passen els vianants.

El que tardi en posar-se verd dependrà en alguns casos del moment en que premis el botó:
  • Si el prems quan passen els cotxes es posarà verd just després que es posi vermell per als cotxes.
  • Si el prems quan ja s’ha posat vermell per als cotxes, llavors es posarà verd per als vianants al cap d’uns quants segons sense que prèviament hagin passat els cotxes. Vídeos
Vés a:    Dalt
Supermercats

Les tres grans cadenes de supermercats instal·lades a Irlanda són:

Tesco: el gegant britànic líder a Irlanda i amb l'objectiu prioritari de fer-se perdonar el seu origen. Té des de grans hipermercats fins a supermercats de barri. Hi trobes de tot, des de productes econòmics sota la marca Tesco Value fins a productes de qualitat sota la marca Tesco Finest. Les altres marques tenen una relació qualitat-preu raonable. Al Tesco s’hi ha de saber comprar.

Dunnes Stores: combina grans supermercats en àrees comercials fora del centre amb botigues mitjanes en zones urbanes i també grans magatzems on hi venen de tot. És un grup familiar d’origen irlandès, cosa que utilitza com a arma publicitària i el seu equivalent català seria Caprabo. Té una imatge de qualitat si bé en els darrers anys ha estat involucrada en afers de corrupció política quan es va descobrir que el patriarca, Ben Dunne, havia "comprat" el Taoiseach (primer ministre)...Ben there, Dunne that, bought the Taoiseach.

Superquinn: és força semblant a Dunnes Stores però té els supermercats en àrees allunyades del centre. També és familiar i d’origen irlandès i ho utilitza en la seva publicitat.

A molta distància hi ha Marks&Spencer, amb tres centres a Dublin (Henry Street, Grafton Street i Tallaght) i amb una molt bona imatge de marca que reflecteix en els seus preus. Finalment hi ha Aldi, Lidl i SuperValu que basen la seva imatge en preus baixos.

La majoria d’aquests supermercats obren de 8 del matí fins a les 9 o 10 del vespre excepte els diumenges que l’horari més habitual és de 10 del matí a 8 del vespre.

També hi ha les botigues de proximitat (convenience stores) que són establiments on la gent hi compra coses que li fan falta immediatament però que no val la pena anar fins a un gran supermercat. Normalment els preus són més alts i no és un lloc per a fer tota la compra. Els més extesos són Centra, SPAR, Londis i Costcutter. Fan horaris molt amplis i n’hi ha que obren les 24 hores del dia.

Pel que fa a les botigues tradicionals, cada vegada en queden menys a causa de la competència de les grans superfícies. Carnisseries encara se'n troben als carrers on hi ha comerços a la planta baixa. Peixateries n'hi ha poques i la més coneguda és la societat Wrights amb establiments a Howth i Marino, on segons diu el seu lema (foto dreta inferior), tenen qualsevol cosa que nedi. Forns de pa n'hi ha pocs i els més coneguts són els de la cadena Thunders.
Vés a:    Dalt    Tesco    Dunnes    Superquinn    Supervalu    Marks&Spencer    Supervalu    Spar    Londis    Costcutter
Televisió

Per defecte es sintonitzen 4 canals de televisió, 3 públics (RTÉ1, RTÉ2 i el gaèlic TG4) i un de privat (TV3). Si vols mirar més canals has de subscriure't a plataformes que ofereixen un ampli ventall de canals. Els dos grups principals són UPC (antigament coneguda com a NTL) i Sky TV. UPC a banda de televisió digital ofereix altres serveis com internet i telefonia.

A destacar el programa de TG4 anomenat Paisean Faisean (pronunciat pàixon fàixon) en el que tres nois han d'anar a comprar roba per a una noia i la noia ha de triar el noi a partir de la roba que li han comprat. Tot en gaèlic i amb subtítols en anglès. Cada dilluns a les 22h. Programa del 30 de juliol del 2010 a Carlow on el Shane, l'Eric i el Ruairí van anar a fer unes compres per l'Honor, Part 1 i Part 2

S’ha de pagar un taxa anual (TV Licence) de 160€ per tenir un aparell receptor de televisió. Aquesta taxa la gestiona el servei de correus (An Post) i la gent que es negui a pagar pot acabar a la presó. A mesura que s'apropa la data d'expiració de la llicència An Post envia cartes amb un color cada vegada més amenaçador: verd, groc i vermell.
Vés a:    Dalt    TV Licence    RTÉ1    RTÉ2    TV3    TG4    UPC    Sky TV
Trànsit / Cotxe

Circulació: el trànsit a Dublin és difícil. La raó principal és la configuració urbana de la ciutat amb poques grans vies de comunicació i que a més acaben en carrers més estrets formant-se diversos colls d’ampolla. La majoria de carrers són de doble sentit i això alenteix molt el trànsit sobretot en aquells carrers on no hi ha carril bus (bus lane o lána bus). A les zones residencials hi ha unes bandes rugoses (ramps o rampaí) per reduir la velocitat dels cotxes.

Molt important: a Irlanda es circula per l’esquerra, és a dir, que si ets el conductor i vas en un cotxe irlandès hauràs d’estar a tocar de la línia que divideix la calçada (o el més lluny de la vorera) i els cotxes en sentit contrari passant per la teva dreta. El canvi de marxes és igual que en els cotxes continentals i per posar la primera has de moure la palanca cap a l’esquerra i endavant. Els intermitents els utilitzen gairebé sempre. Com a la majoria de països europeus hi ha un sistema de punts que va de 0 a 12. A Irlanda els punts no es perden sinó que es guanyen, es comença de 0 i es van acumulant.

Aparcament: per fer la circulació més fluïda, a les vies principals del centre no hi ha cotxes aparcats i s'han d'utilitzar els parkings de gran capacitat dels centres comercials. En moltes zones residencials o amb problemes d'aparcament hi ha el sistema pay & display que és com la zona blava; s'ha d'anar a la màquina, pagar i posar el tiquet dins del cotxe de manera visible. Les tarifes i les zones de pay & display depenen de l'autoritat local.

En cas de no pagar o deixar el cotxe estacionat en un lloc prohibit et posen un cep (clamp) i s'ha de trucar al Dublin Street Parking Services per a que vinguin a treure'l. Si no truques abans de 24 hores o si el cotxe molesta se l'emporten al dipòsit o el deixen en un altre lloc. Si no pagues els 80€ no et treuen el cep.

Assegurança: com a tot el món civilitzat, s'ha de tenir una assegurança i es col·loca el comprovant amb la data d'expiració en un dels vèrtexs del parabrisa. Els tres tipus de pòlissa més comuns són a tot risc (comprehensive), a tercers + incendi + robatori i a tercers. Els preus depenen de les mateixes variables que als altres països.

No disposar d'una pòlissa pot suposar una multa de fins a 2.500€, retirada de carnet durant un any o fins a 6 mesos de presó. En el cas que tres companyies asseguradores et refusin com a client, hauràs d'anar al Declined Cases Committee de l'Irish Insurers Federation que et farà una oferta de pòlissa.
Vés a:    Dalt    Càmeres de trànsit    AA Roadwatch    Aparcament/Grua    Punts    Info Assegurança

Avís legal Mapa de la Web Contacta Contact Teagmháil liffey.cat

© 2010 - 2014 dublin.cat - Tots els drets reservats.