Menú

Dia a dia

Allotjament

Transport

Feina

Burocràcia

Estudis

Serveis

Lleure

Barris

Anuncis

Fotos

360º

Feina
	Introducció	Currículum	Processos	Cerca	Drets	Demandes

	Introducció Setembre 2012 - En aquest moment la situació econòmica continua éssent força dolenta amb una taxa d'atur del 14.5% i al voltant de 430.000 persones cercant feina. En principi l'ajuda internacional hauria d'haver servit per a injectar diners en l'economia però el govern ha utilitzat els diners per pagar el deute no garantit que els bancs irlandesos van contreure amb els grans inversors estrangers. Les notícies de tancaments d'empreses manufactureres són contrarestades pels comunicats d'algunes empreses, la majoria multinacionals nord-americanes, anunciant la creació de centenars de llocs de treball i aprofitant que Irlanda és un país de parla anglesa que encaixa molt bé en un món globalitzat. Bàsicament, malgrat l'evident crisi econòmica hi ha sectors que tornen a crear ocupació. El sector amb més feina és el de serveis informàtics que, per la manca de gent qualificada i d'aptituds lingüístiques, té molta dificultat a l'hora d'omplir les 30.000 vacants que es calcula que hi ha en aquest camp. Un altre sector que requereix mà d'obra estrangera és el del servei al client que, també per qüestions lingüístiques, té certa dificultat per trobar el candidat adequat. Fins i tot hi ha empreses com PayPal (veure secció feina al taulell d'anuncis) que han hagut d'anar a cercar gent a l'estranger. Cal tenir en compte que a banda de la llengua estrangera també s'ha de tenir un nivell acceptable d'anglès. El de la construcció continua totalment parat per la gran quantitat d’habitatges en stock que no s’han pogut vendre a causa de l’excés d’oferta i només es treballa en obra pública. El sector serveis (botigues, hotels, restauració, etc.) també ha patit de valent amb la crisi però hi ha més rotació perquè molts contractes són temporals i quan necessiten algú a vegades agafen l’últim que hi ha deixat el currículum. I el sector hoteler en concret ha viscut un ressorgiment gràcies a la baixada de preus que l'han fet ésser un dels més competitius i rendibles d'Europa. En el sector administratiu hi ha més feina però els salaris han baixat molt. El problema principal no és que hi hagi poques demandes de treball sinó que hi ha massa candidats per a cada demanda i massa candidats que tot i no tenir els requeriments mínims envien el CV igualment, col·lapsant els departaments de recursos humans i fent que quan una empresa té 5 o 6 CVs que coincideixen amb el perfil els altres els llenci a les escombraries. Per als qui portin més de tres mesos aturats a Irlanda el govern ha creat el programa JobBridge que consisteix en continuar cobrant l'atur més 50 euros extra setmanals però treballar en una feina on s'aprenguin coses noves i augmenti la possibilitat de trobar-ne una altra de remunerada.

Vés a:    Dalt

	Curriculum Vitae (CV) Els CVs poden ser de molts tipus però els més recomanats haurien de seguir, a grans trets, les següents pautes: A Irlanda al CV no s’hi posa foto perquè, en principi, com sigui la teva cara no hauria de ser gaire important a l’hora de fer les tasques assignades. En primer lloc cal posar les dades personals: nom i cognom, adreça, email, telèfon, data de naixement i edat en anys. Per evitar problemes és recomanable posar només un cognom, si no l'empresa crearà un email que serà el teu nom i el teu segon cognom. Títols que tinguis en ordre descendent, primer el més recent. Si no l’has acabat pots escriure Not finished o si estàs estudiant From 2010 Studying + el nom del que estiguis estudiant. Un sumari dels llocs on hagis treballat en ordre descendent, primer el més recent. Data d’inici, data de finalització, títol de la teva feina i nom de l’empresa. Seguint l’ordre del sumari de feines, escriure les tasques dutes a terme. Llengües i coneixements informàtics. Informació diversa com una descripció dels títols, assignatures estudiades, etc. Interessos i hobbies. Referències: a Irlanda truquen a com a mínim dues empreses on hagis treballat, però mai al lloc on estiguis treballant (si és que treballes).

Vés a:    Dalt    Europass    Info CV Irishjobs    Info CV Monster

	Processos de selecció Hi ha dos procediments diferents a l’hora d’enviar el CV: Enviar-lo directament a l’empresa: s’hi ha d’adjuntar una carta de presentació (cover letter) explicant els motius pels quals has respost a l’anunci, una descripció bàsica de la teva experiència laboral, estudis, idiomes, aptituds, etc. No ha de ser molt extensa perquè amb la gran quantitat de CVs que reben has d’anar al gra, però ha d'estar adaptada a la descripció de feina destacant del teu CV el que estigui més relacionat amb la feina en qüestió. Ha d'anar dirigida a una persona en concret. Si no hi ha cap nom de contacte s'ha d'escriure Dear Sir or Madam. Si l’envies per internet normalment reps un email automàtic en el que et diuen que han rebut el teu CV (acknowledgment) i que en cas que hi estiguessin interessats ja et trucarien. Si no ets seleccionat a vegades t’ho diuen (per email o carta) i a vegades no et diuen res. En cas de ser seleccionat en molt pocs casos hi ha una entrevista telefònica i vas directament a l’empresa. Has d’anar ben vestit, ser tu mateix, no dir mentides i no parlar malament de les empreses on hagis treballat anteriorment. Depenent de l’empresa i de la posició a ocupar pot ser que hagis de fer algun test relacionat amb la feina. Quan més duri una entrevista millor, és un signe que estan interessats en conèixe’t a fons. Informa’t sobre l’empresa i pensa preguntes que puguis fer. Si t’interessa la feina ho has de dir subtilment sense fer la rosca descaradament. Somriu i si no tens la mateixa opinió que l’entrevistador no passa res, fins i tot és bo tenir un criteri propi sempre i quan sigui raonable. No has de parlar del salari si no t’ho demanen. I si t’ho demanen és recomanable no dir una xifra exacta, més aviat dir el que cobres en aquell moment i que vols millorar-ho. Els motius per cobrar més han d’aportar un benefici a l’empresa, com haver obtingut un títol recentment o parlar una llengua estrangera necessària per la feina, etc. Si t’has comprat una casa l’empresa no en treu cap benefici i no té per que oferir-te un sou més alt. Enviar-lo a una agència: les agències de selecció són gratuïtes però no són les germanetes de la caritat. Com qualsevol empresa normal el seu objectiu és obtenir un benefici i si els interesses et trucaran i si no els interesses no et trucaran; no acostumen a perdre el temps. Després del sector de la construcció han estat les segones víctimes de la crisi i moltes empreses que publiquen demandes a internet acaben l’anunci amb un No agencies please. Les demandes de feina de les agències que surten a internet són gairebé totes falses; si envies el CV per a una demanda concreta i després vas a l’agència a fer una entrevista, en la majoria dels casos no et parlaran de l’anunci que t’interessava. Això ho fan per obtenir CVs i tenir una bona base de candidats. Si hi ha una demanda de feina que coincideix amb el teu perfil et truquen per demanar-te si t’interessa. Llavors envien el teu CV a l’empresa i pressionen per a que facis una entrevista. Hi ha agències que només et fan una entrevista telefònica i t’envien a les empreses clientes sense haver-te vist. Si l’empresa t’ofereix la feina i acceptes, l’agència s’emporta la comissió que normalment és un 10% del teu salari brut anual, és a dir, que a l’agència li interessa que cobris el màxim possible i et dirà fins a quin salari pots demanar. A vegades, però, la comissió es basa en la diferència entre el teu salari brut anual i un import que fixa l’empresa (exemple: la diferència entre 35.000€ i el salari brut a cobrar s’ho queda l’agència), en aquest cas, a l’agència li interessarà que el teu salari sigui el més baix possible.

Vés a:    Dalt    Entrevistes Irishjobs    Entrevistes Monster

	Cerca de feina La manera més fàcil i ràpida de cercar feina és internet però als diaris en paper hi ha un dia a la setmana en que afegeixen un suplement amb demandes de treball. Pel que fa a internet les webs més conegudes són www.irishjobs.ie, www.jobs.ie, www.recruitireland.com i www.monster.ie. Aquesta darrera és una de les millors per deixar-hi el CV i que et truquin les agències que estiguin interessades. El que passa és que la majoria només volen el teu CV per augmentar la seva base de candidats i segurament no en tornaràs a sentir parlar mai més. Una pàgina força interessant és www.jobisjob.ie que és un cercador de feina on et surten les demandes de totes les webs de feina a Irlanda. Cal anar amb compte perquè hi ha empreses que posen un anunci i no el treuen fins al cap d’uns quants mesos. També hi ha l'agència estatal de col·locació, on hi ha demandes, serveis d'assessorament i cursos de tot tipus subvencionats. És coneguda com a FÁS. Els anuncis per feina en botigues o pubs no acostumen a sortir a internet i has de deixar-hi el CV personalment. És una qüestió de sort i quan necessiten algú truquen al darrer que hi ha deixat el CV perquè segurament estarà disponible. També hi ha comerços que pengen un cartell a la porta dient que busquen gent, staff wanted.

Vés a:    Dalt    FÁS    Irishjobs    Jobs.ie    Monster    Recruitireland    Job is job

	Drets En termes generals els drets dels treballadors irlandesos segueixen les pautes de l'Europa Occidental amb petites diferències: Hores de treball: els treballadors tenen dret a 11 hores de descans seguides per cada 24 hores. 24 hores de descans seguides per cada 7 dies. 15 minuts de pausa per cada 4.5 hores treballades. 30 minuts de pausa per cada 6 hores treballades. Els horaris més habituals són d’entre 8 o 9 del matí fins a 4 o 5 de la tarda amb entre mitja hora i una hora per dinar. Però hi ha una certa flexibilitat en aquells llocs de treball que no siguin d’atenció al client o que no requereixin fer un horari fix. Com a molt tard pots arribar a les 10. Es treballa entre 36 i 40 hores setmanals. Els dies de vacances anuals depenen de l’empresa i de l’antiguitat però normalment estan al voltant dels 22 dies feiners. Hi ha 9 dies festius (anomenats bank holiday): Any Nou, Saint Patrick’s Day, Dilluns de Pasqua, el primer dilluns de maig, juny i agost, el darrer dilluns d’octubre, Nadal i Sant Esteve. Si un dia festiu cau en cap de setmana es trasllada al dilluns següent (o dilluns i dimarts en cas que Nadal i Sant Esteve caiguin en dissabte i diumenge). Moltes empreses deixen com a dia lliure el Divendres Sant. Salari mínim: 8,65€ per hora. Pot ser inferior en cas d'aprenents o joves amb una experiència laboral de menys de 2 anys. Nòmina: el treballador té dret a rebre una nòmina amb els detalls del salari brut i les deduccions (impostos, assegurança mèdica, pensions, club social, etc.). Absència per malaltia: les empreses no tenen l'obligació de pagar el salari a un treballador absent per malaltia. Però normalment ho paguen, sempre i quan no siguin més de 3 dies seguits o a partir del quart s'entregui un justificant mèdic. Condicions del contracte: algunes de les condicions poden ser verbals però n'hi ha que han d'estar escrites i signades no més tard de dos mesos des de la data d'inici. Per escrit ha de constar entre d'altres coses: el nom de l'empresa, el nom i cognom del treballador, adreça del lloc de treball (si el treballador no té un lloc fix s'ha de fer constar), títol de la feina i tipus, data d'inici, data d'acabament (per a treballs temporals), el salari i la freqüència de pagament (setmanal, mensual, etc.), horaris, vacances, condicions en cas de malaltia i pensions. Contractes temporals: té una data d'inici i una data de finalització. Quan el treballador ha tingut dos o més contractes amb la mateixa empresa, el total de temps no pot superar els 4 anys; si supera aquest límit l'empresa ha d'oferir al treballador un contracte indefinit. Contracte a temps parcial: és un contracte en el que es treballa menys hores que un treballador a temps complet fent el mateix tipus de feina. Un treballador a temps parcial ha de tenir les mateixes condicions de treball que un treballador a temps complet. Preavís mínim: si les condicions estan escrites al contracte de treball, el preavís mínim hauria de ser el mateix tant per al treballador com per a l'empresa. Si no està escrit al contracte el treballador que hagi estat vinculat a l'empresa per un període superior a les 13 setmanes ha de donar un preavís d'1 setmana. Pel que fa a l'empresa, sempre i quan el contracte no digui el contrari, els preavisos són els següents: Temps a l'empresa Entre 13 setmanes i 2 anys Entre 2 i 5 anys Entre 5 i 10 anys Entre 10 i 15 anys Més de 15 anys Preavís 1 setmana 2 setmanes 4 setmanes 6 setmanes 8 setmanes Si l'empresa no necessita el treballador ha de pagar-li el salari durant el període de preavis encara que el treballador no vagi a treballar (payment in lieu). Supressió del lloc de treball (redundancy): una empresa pot rescindir el contracte a un treballador quan no té feina per oferir-li. Si el treballador ha estat a l'empresa per un període superior a les 104 setmanes, té dret a cobrar 2 setmanes de salari brut per any treballat (amb un màxim de 600€ per setmana) més el salari brut d'una setmana (amb un màxim de 600€). Aquests pagaments són lliures d'impostos. Acomiadament improcedent: si el treballador ha estat vinculat a l'empresa per un període mínim de 12 mesos té dret a fer una reclamació al Rights Commissioner o a l'Employment Appeal Tribunal. Transferència d'empresa: quan una empresa en compra una altra, els treballadors de l'empresa adquirida mantenen els drets que tenien i l'antiguitat, també gaudeixen dels mateixos drets de l'empresa compradora sempre i quan no siguin menys favorables dels que tenien abans.

Vés a:    Dalt    NERA    Rights Commissioner    Tribunal d'apel·lació laboral    Definicions